ALMOGÀVER: era la denominació que reberen les unitats paramilitars en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la Corona d'Aragó i a la Corona de Castella durant el segle XIII. A la Corona de Castella la seva organització interna fou regulada i codificada pel rei Alfons X de Castella en les Siete Partidas.
El seu protagonisme històric l'aconseguiren un cop finalitzat el període de conquesta de les taifes islàmiques. Davant del problema per desmobilitzar-los i reintegrar-los a la vida civil, foren reclutats per formar la Companyia Catalana d'Orient i van participar en la Guerra de Sicília al servei del rei Frederic II de Sicília. En aquella època eren coneguts per la seva habilitat i agressivitat en la batalla. En terra enemiga, vivien del saqueig, però en temps de pau acostumaven a causar problemes saquejant la població pagesa.
ROGER DE FLOR: conegut pels catalans com a Roger de Flor; d'origen italo-germànic, va ser monjo templer i capità de una nau templera, vice-almirall de la flota de Sicília, almirall de la flota de Bizanci, i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient. Havent deixat l'Orde del Temple es convertí en mercenari de fortuna i lluità al mar a les ordres de Frederic II de Sicília. Finalitzada la Guerra de Sicília creà la Companyia Catalana d'Orient per servir a l'emperador bizantí i de la qual en fou comandant en cap fins que fou assassinat en un complot ordit per Xor Miquel Paleòleg, fill de l'emperador bizantíAndrònic II Paleòleg, i Girgon, comandant en cap de la Companyia de mercenaris alans.
