divendres, 14 de maig del 2010

EIXIMENIS: QUI ES COMPORTA COM CAL?


Una alumna de primer batxiller científic, ensenyant als seus companys com comportar-se davant d'un mestre. Aquest comportament es divideix en quatre punts: saber atendre, aprendre a callar, intentar no marejar i respectar el teu torn.
El primer punt, saber atendre, es un dels més importants ja que sinó escoltem el que explica el mestre, suspendrem. Es un punt molt importat, però el nostre major problema es que no podem estar atents durant 50 minuts, per lo tant solem desconnectar-nos uns minuts però que en poca estona es fan amb tota l'hora de classe.
Per un altra part, aprendre a callar, però el principal problema que sofrim els alumnes es que en el moment que hem deixat de seguir la classe se'ns a fet llarg, ja no sabem per on estem i necessitem fer alguna cosa, aleshores es quan comencem a xafardejar.
El tercer punt és, doncs, intentar no marejar, es a dir, cosa molt complicada per a nosaltres! Resulta difícil evitar-ho perquè quan comences a contar alguna cosa a algú, distraus a la resta i es el moment en que la mestra et diu: callat! em poses dels nervis!
El quart punt, i per fi l'últim, el de respectar el torn; es un terme molt difícil de tractar, ja que en el moment que surt algun tema en classe i vols dir alguna cosa, necessites dir-la en el mateix moment perquè sinó després ja no te sentit, però interromps al que esta parlant.

dilluns, 3 de maig del 2010

QUE SENTS QUAN LLEGEIXES?


Jo personalment, no li trac suc a l'assumpte, prefereixo veure la televisió o estar en l'ordinador, en compte de estar llegint. Quan llegeixo es per obligació, no per res més, però si que m'agradaria destacar uns dels pocs llibres que m'he llegit: La Pell de la Memòria, fou un llibre que no mai haguera volgut que s'acabara, em va posar els pels de punta!

Aquest llibre conta l'historia basada en fets reals, d'un noi 11 anys que es venut pel seu pare i durant la seva vida tindrà que treballar com a esclau en una plantació de cacao. Mentre treballa aprèn de tot però ell aconsegueix escapar, encara que li queda un llarg camí fins arribar a Kalil on aconsegueix la llibertat.

diumenge, 28 de març del 2010

PAQUA!


Ja arriben unes vacances, per part meva molt desitjades per part d'altres no tant. Són uns dies de molt de relax en el que pots aprofitar el temps per al que faja falta. He fet aquesta entrada perquè m'agradaria posar una lletra d'una cançó que sempre s'ha cantat en pasqua que es:

El dia de Pasqua
Pepito plorava
perquè el catxirulo
no se li empinava.

La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle jo.

Ella porta pirri
ella porta pirri
ella porta pirri
també polissó.

La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle jo.

El dia de Pasqua
dia de les mones
quines pantorrilles
tenen les xicones.

El dia de Pasqua
Pepito plorava
perquè el catxirulo
no se li empinava.

Un dia de Pasqua
un xiquet plorava
perquè el pa de dacsa
no li agradava.

També vull aprofitar i posar aquella dita que sempre se li ha fet a l'amic o l'amiga mes propera, es aquella que es diu mentre ens mengem la mona de pasqua.

Así em pica, así em cou
i así et trenque la closca de l'ou!

dimarts, 23 de març del 2010

DICCIONARI PER A OSIOSOS












PARAULA: Que millor manera d'expressar-se amb una sola paraula.

FEBRER: Febrer es els mes de 28 dies o de 29 dies? quin us agrada més? Es el mes més bonic de l'any, ocorren coses molt significatives per a mi.
Es molt estrany, uns anys te 28 dies i una altres 29, perquè? té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs. Sembla estrany però es així. Dona malicia que només l'has començat, ja s'ha acabat. Passa tan ràpid el temps que ni ens adonem, però aquest segon mes de l'any es especial. Cal destacar el dia cinquè, per sort, per a altres desgràcia, vaig nàixer jo, a les 5 i mitja del matí.
Febreret el curt, amb vint-i-vuit dies en surt.

MALÍCIA: Resulta una mica còmic: sempre som menys malvats del que ens pensem ser.

Joan fustes es refereix a quan algú ens fa alguna cosa que ens afecta, i li la tornem, realment a eixa persona no li afecta tant com a tu t'ha afectat. Per això ell diu "sempre som menys malvats del que ens pensem ser", ja que tindríem que fer alguna cosa que es sentara pitjor.

dijous, 18 de març del 2010

MARIA ROSA.

Us penjo una cançò que em recorda molt a un divendres que vam anar a Cabanes de festa, ja fa molts anys, i la vaig sentir fins que vaig acabar aprenent-me-la.


VOT AL MILLOR BLOC.

Després de mirar diferents blocs, un dels que més m'ha agradat ha sigut el de Sònia Montoya, ja que es molt original, també em crida molt el color verd que te perquè ja s'arrima la primavera!

dimecres, 17 de març del 2010

4t D'ESO


I aquest? Puc dir que va ser un curs que desitjava que finalitzara perquè tenia moltes ganes de fer batxiller però esborraria el que vaig dir i tornaria enrrere. No va haver-hi moltes eixides, cada vegada menys però si que vam anar a l'acabament del curs a Port Aventura on vam passar un dia meravellós amb els companys de totes les classes. Però aquest curs em va ocorrer una cosa en classe de gimnasia, sols va ser un xicotet accident però que em va costar 3 setmanes en recuperar-me. Estavem jugant a "unihockey" quan Dani i jo vam tropessar i vam caure. Malgrat la sort Dani va caure damunt del meu peu i em vaig fer un cortisó. En classe tot anava de meravella encara que sempre ocorria alguna cosa amb les finestres, o Ivan Muñoz la trencava o uns deies obriu les finestres i com estavem a l'altre edifici, als que estaven al costat de elles els molestava, per lo tant sempre hi havia alguna discussió.

Entre la família tot va anar molt bé com sempre, fins que la iaia que ja feia anys que estava malalta, va morir. Va suposar uns canvis en la família ja que el iaio viu a les afores de Castelló, jo no visc así però ell poc a poc a anat fent fins ara i esperem que continue així. Però dins del que cap, tot va anar bé!

Com tots haurem sentit en les noticies, va ocorrer un fet en Sevilla. Del que vull parlar es la desaparició de Marta del Castillo. Fou una noticia que amí em va donar molt de respecte, ja que el que li a passat a ella li pot passar a un altra persona i em segueix donant, perquè que segueixen en busca de ella i no la troben.