Joan de Cervera, era un cavaller de Tolosa. Ell estava preparat en les armes.
Hi havia una terra on vivia una dona que es deia Na Mariola, vivia amb el seu marit Jordi de Castell Mosredó, aquet era molt ric, però molt brau i guerrer. Joan de Cervera estimava aqueixa dona i li escrivia cançons adreçades a ella. La dona que era mol jove, amb pell emblanquida, cabells rossos, llargs i rinxolats, estimava a Joan.
Un dia un llausenger es va adonar de que Joan li dedicava cançons a Mariola i aleshores va anar i ho va contar tot a Jordi, aquest tot gelós es va informar i s’assabentà que anava de debò.
Però un matí mentre Jordi passejava per les seves terres, va veure un xicot que anava cap al seu castell, ell sense pensar-ho bé es va dirigir cap a ell. En el moment que el va tenir davant no va cavil·lar i amb la fletxa li apunta al cor, i el va matar. Arribà l’hora de gitar-se a dormir i Mariola va obrir el llit per a posar-se a dintre i es trobà amb un gran disgust, estava el cadàver de Joan allí dins. El veure això ella no s’ho va pensa i es va llançar per la finestra al buit i es va matar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada