Plors i desànim per aquella dona que ell estimava tant. March desitja la mort ja que ell esta cansat d'estimar a una muller que no pot aconseguir. Dona consells a tots aquells enamorats, dient que l'amor no es bo i per a saber que això es cert posa d'exemple a ell mateix. En l'últim vers del poema posa un senyal per a que la dona s'identifique, en aquest cas la crida "llir entre cards", que dona a entendre que entre totes les dones ella es la més bonica.
El poema te tres figures retòriques ben marcades que són la metàfora, la paradoxa i la personificació. Un exemple de la primera podria ser "ix de casa estrangera" que vol dir que es vol morir, per a la segona figura retòrica podria ser "jo deguig a tot home que·m crida, / prenent aquell qui fuig de ma rigor." que ens dona a entendre que qui es vol morir no mor i qui no vol morir mor, i finalment l'ultima figura es la personificació de la vida i la mort en les estrofes 2 i 3.
Els versos son d'art major, decasíl·lab i amb rima consonant masculina i femenina.
Per acabar el poema es un poc exagerat per totes aquelles barbaritats com per exemple March diu que es mor d'amor i no es coneix ningú que haja mort d'amor, aleshores algunes coses que dius son molt exagerades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada