EIXIMENIS: QUI ES COMPORTA COM CAL?

Una alumna de primer batxiller científic, ensenyant als seus companys com comportar-se davant d'un mestre. Aquest comportament es divideix en quatre punts: saber atendre, aprendre a callar, intentar no marejar i respectar el teu torn.

El primer punt, saber atendre, es un dels més importants ja que sinó escoltem el que explica el mestre, suspendrem. Es un punt molt importat, però el nostre major problema es que no podem estar atents durant 50 minuts, per lo tant solem desconnectar-nos uns minuts però que en poca estona es fan amb tota l'hora de classe.

Per un altra part, aprendre a callar, però el principal problema que sofrim els alumnes es que en el moment que hem deixat de seguir la classe se'ns a fet llarg, ja no sabem per on estem i necessitem fer alguna cosa, aleshores es quan comencem a xafardejar.

El tercer punt és, doncs, intentar no marejar, es a dir, cosa molt complicada per a nosaltres! Resulta difícil evitar-ho perquè quan comences a contar alguna cosa a algú, distraus a la resta i es el moment en que la mestra et diu: callat! em poses dels nervis!

El quart punt, i per fi l'últim, el de respectar el torn; es un terme molt difícil de tractar, ja que en el moment que surt algun tema en classe i vols dir alguna cosa, necessites dir-la en el mateix moment perquè sinó després ja no te sentit, però interromps al que esta parlant.

QUE SENTS QUAN LLEGEIXES?

Jo personalment, no li trac suc a l'assumpte, prefereixo veure la televisió o estar en l'ordinador, en compte de estar llegint. Quan llegeixo es per obligació, no per res més, però si que m'agradaria destacar uns dels pocs llibres que m'he llegit: La Pell de la Memòria, fou un llibre que no mai haguera volgut que s'acabara, em va posar els pels de punta!

Aquest llibre conta l'historia basada en fets reals, d'un noi 11 anys que es venut pel seu pare i durant la seva vida tindrà que treballar com a esclau en una plantació de cacao. Mentre treballa aprèn de tot però ell aconsegueix escapar, encara que li queda un llarg camí fins arribar a Kalil on aconsegueix la llibertat.

PAQUA!

Ja arriben unes vacances, per part meva molt desitjades per part d'altres no tant. Són uns dies de molt de relax en el que pots aprofitar el temps per al que faja falta. He fet aquesta entrada perquè m'agradaria posar una lletra d'una cançó que sempre s'ha cantat en pasqua que es:

El dia de Pasqua

Pepito plorava

perquè el catxirulo

no se li empinava.

La tarara sí

la tarara no

la tarara mare

que la balle jo.

Ella porta pirri

ella porta pirri

ella porta pirri

també polissó.

La tarara sí

la tarara no

la tarara mare

que la balle jo.

El dia de Pasqua

dia de les mones

quines pantorrilles

tenen les xicones.

El dia de Pasqua

Pepito plorava

perquè el catxirulo

no se li empinava.

Un dia de Pasqua

un xiquet plorava

perquè el pa de dacsa

no li agradava.

També vull aprofitar i posar aquella dita que sempre se li ha fet a l'amic o l'amiga mes propera, es aquella que es diu mentre ens mengem la mona de pasqua.

Así em pica, así em cou

i así et trenque la closca de l'ou!

DICCIONARI PER A OSIOSOS

PARAULA: Que millor manera d'expressar-se amb una sola paraula.

FEBRER: Febrer es els mes de 28 dies o de 29 dies? quin us agrada més? Es el mes més bonic de l'any, ocorren coses molt significatives per a mi.

Es molt estrany, uns anys te 28 dies i una altres 29, perquè? té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs. Sembla estrany però es així. Dona malicia que només l'has començat, ja s'ha acabat. Passa tan ràpid el temps que ni ens adonem, però aquest segon mes de l'any es especial. Cal destacar el dia cinquè, per sort, per a altres desgràcia, vaig nàixer jo, a les 5 i mitja del matí.

Febreret el curt, amb vint-i-vuit dies en surt.

MALÍCIA: Resulta una mica còmic: sempre som menys malvats del que ens pensem ser.

Joan fustes es refereix a quan algú ens fa alguna cosa que ens afecta, i li la tornem, realment a eixa persona no li afecta tant com a tu t'ha afectat. Per això ell diu "sempre som menys malvats del que ens pensem ser", ja que tindríem que fer alguna cosa que es sentara pitjor.

MARIA ROSA.

Us penjo una cançò que em recorda molt a un divendres que vam anar a Cabanes de festa, ja fa molts anys, i la vaig sentir fins que vaig acabar aprenent-me-la.

VOT AL MILLOR BLOC.

Després de mirar diferents blocs, un dels que més m'ha agradat ha sigut el de Sònia Montoya, ja que es molt original, també em crida molt el color verd que te perquè ja s'arrima la primavera!

4t D'ESO

I aquest? Puc dir que va ser un curs que desitjava que finalitzara perquè tenia moltes ganes de fer batxiller però esborraria el que vaig dir i tornaria enrrere. No va haver-hi moltes eixides, cada vegada menys però si que vam anar a l'acabament del curs a Port Aventura on vam passar un dia meravellós amb els companys de totes les classes. Però aquest curs em va ocorrer una cosa en classe de gimnasia, sols va ser un xicotet accident però que em va costar 3 setmanes en recuperar-me. Estavem jugant a "unihockey" quan Dani i jo vam tropessar i vam caure. Malgrat la sort Dani va caure damunt del meu peu i em vaig fer un cortisó. En classe tot anava de meravella encara que sempre ocorria alguna cosa amb les finestres, o Ivan Muñoz la trencava o uns deies obriu les finestres i com estavem a l'altre edifici, als que estaven al costat de elles els molestava, per lo tant sempre hi havia alguna discussió.

Entre la família tot va anar molt bé com sempre, fins que la iaia que ja feia anys que estava malalta, va morir. Va suposar uns canvis en la família ja que el iaio viu a les afores de Castelló, jo no visc así però ell poc a poc a anat fent fins ara i esperem que continue així. Però dins del que cap, tot va anar bé!

Com tots haurem sentit en les noticies, va ocorrer un fet en Sevilla. Del que vull parlar es la desaparició de Marta del Castillo. Fou una noticia que amí em va donar molt de respecte, ja que el que li a passat a ella li pot passar a un altra persona i em segueix donant, perquè que segueixen en busca de ella i no la troben.

3r D'ESO

Quin any! Quin any! Quin curs més bo! Tenia a Lledó de tutora i erem uns 15 en classe, era una d'aquelles tan acollidores però en les que podies aprendre moltíssim. Aquell any vaig tindre prou sort ja que de companys malfaeners hi havien pocs però teniem a un noi que tenia un poc de retràs mental però intentarem comportar-nos el millor possible amb ell.

Aquest any vam fer una eixida amb Toni. Ens vam anar una setmana a Castella Lleó a visitar les ciutats de Salamanca, Segovia, Valladolid, etc. Fou una setmana de alt rendiment perquè no vam parar de caminar però ens ho vam passar molt bé.

En casa va arribar una criatura que li tinc molt d'apreci. Es el meu gos, aquell que em fa companyia quan estic sola. Quan tinc fret m'aprope a ell i em fa calentor. Va ser tot un canvi en casa! ma mare no volia gos però ara es com un fill més, va començar a aparéixer joguines per terra, etc.

Pel que fa en casa o millor dit amí però fora del tema de l'institut, vaig començar a tocar la dolçaina. Fou un esforç per amí perquè aquell instrument no el podia fer sonar de cap de les maneres fins que al pas del temps he anat progressant fins que he acabat tocat per pregons, trobades i aplecs.

En els deports, exactament en motociclisme vull destacar que el meu favorit, Rossi, encara que siga Italià m'encanta, va guanyar el mundial en Motogp amb 373 punts. En segon lloc va quedar Stoner i en tercer lloc Pedrosa.

2n D'ESO

Quin curs més bonic! Va ser un curs en que tot era mol senzill, estudiar per a que? Tot era molt més fàcil que ara. Però hi ha que destacar que fou un curs molt tranquil però a la vegada molt mogudet, ja que teniem uns company en classe que millor no parlar d'ells. Eren de lo pitjor!

Durant aquest any vam tenir una eixida a Alarcón en la que m'ho vaig passar com una xiqueta xicoteta! Van ser uns dies de tanta alegria i diversió que mai els oblidaré.

En casa no hi ha molt que destacar encara que vaig aconseguir el que jo volia, mon pare va voler comprar-se un cotxe, l'actual en aquests moments, i em preguntava sempre quin tenia que comprar-se i jo sempre li deia pare el de GPS i ell em deia no Carla, això per a que o vols? Però ho vaig aconseguir i en aquest moments ell no canviaria el cotxe per a res del món!

Com tota la meva família es del Madrid, m'agradaria posar alguna cosa bona ja que ara no esta en els millors moments. La temporada 2006-2007 el Real Madrid va guanyar la lliga al guanyar al Mallorca per 3-1. Aquesta lliga va ser la numero 30. Però apart de tot això també va ocórrer algo que va deixar petjada en l'equip. Roberto Carlos se n'anà de Real Madrid.

Cròniques de l'ESO

1er D'ESO

Qui anava a dir que arribaria el dia en que ens fariem majors i començariem a anar a l'institut! Aquell dia que molts desitjaven però que jo no volia que arribara. Era un dia de Septembre del 2005, el primer dia que em va torcar xafar aquells enormes edificis,però hi havia alguna cosa positiva i es que anava a tornar a veure als meus companys i a coneixer-ne de nous.

Només vam entrar al centre ens van fer anar a la sala d'usos múltiples i allí Inés ens va explicar com funcionaria tot durant el curs i ens va enviar a cada alumne amb el seu tutor.

En resum, va ser un curs en que tots ens vam fer amics, però sempre hi havia algun xicot que tenia que fer de les seves. Aquest del que parle era Alejandro, ell sempre anava a la seva, no mai calia fer els deures ni res. Tot era tan bonic en aquells temps!

En casa tot era molt bonic que com traia 10 i 11 en classe ma mare no tenia que estar damunt meva dient-me fes els deures.

Per el que fa en successos importants, el dia 8 d'octubre va tindre lloc un terremoto al nord-est d'Islamabad (Pakistan). Va ser una gran catàstrofe ja que va deixar 20.000 morts.

Cançò per a recordar.

Amparito

la filla del mestre

diuen que festeja

en un foraster.

I els diumenges ,

quan va a missa d'once

el novio darrere

li porta el catret.

I, com es tan xicoteta,

meneja el culet.

I com es tan xicoteta

meneja el culet.

Amparito
la filla del mestre
abans festejava
en un foraster.
I els diumenges ,
quan va a missa d'once
ningú va darrere

portant-li el catret.

I, com es tan xicoteta,
meneja el culet.

Amparito
la filla del mestre
ja no se'n recorda

d'aquell foraster.
el diumenges ,
quan va a missa d'once
un xicot del poble
li porta el catret.
I, com es tan xicoteta,
meneja el culet.

INFORMACIÓ:

ALMOGÀVER: era la denominació que reberen les unitats paramilitars en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la Corona d'Aragó i a la Corona de Castella durant el segle XIII. A la Corona de Castella la seva organització interna fou regulada i codificada pel rei Alfons X de Castella en les Siete Partidas.

El seu protagonisme històric l'aconseguiren un cop finalitzat el període de conquesta de les taifes islàmiques. Davant del problema per desmobilitzar-los i reintegrar-los a la vida civil, foren reclutats per formar la Companyia Catalana d'Orient i van participar en la Guerra de Sicília al servei del rei Frederic II de Sicília. En aquella època eren coneguts per la seva habilitat i agressivitat en la batalla. En terra enemiga, vivien del saqueig, però en temps de pau acostumaven a causar problemes saquejant la població pagesa.

ROGER DE FLOR: conegut pels catalans com a Roger de Flor; d'origen italo-germànic, va ser monjo templer i capità de una nau templera, vice-almirall de la flota de Sicília, almirall de la flota de Bizanci, i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient. Havent deixat l'Orde del Temple es convertí en mercenari de fortuna i lluità al mar a les ordres de Frederic II de Sicília. Finalitzada la Guerra de Sicília creà la Companyia Catalana d'Orient per servir a l'emperador bizantí i de la qual en fou comandant en cap fins que fou assassinat en un complot ordit per Xor Miquel Paleòleg, fill de l'emperador bizantíAndrònic II Paleòleg, i Girgon, comandant en cap de la Companyia de mercenaris alans.

LLETRA DE BATALLA.

Jo, Carlos Cazador Roig, heroi de cinc batalles a tota ultrança i fer un gran cavaller, a tu Sònio de Granpito, vullc desafiar-vos a una batalla a tota ultrança per jurar-li jo al meu amo la vostra mort o fer-te presoner, per voles guanyar-vos l'amor de la seva dona. Com a bon cavaller que sóc, jo un retarè a cavall, espasa, a terra o al mar, cos contra cos per poder guanyar-me el merescut. Si aquesta lletra de batalla es complex, jure portarli el vostre cap si fou mort o el vostre cos presoner al meu amo.

Ja que em considere un heroi en aquestes terres properes, un deixe decidir en dia, el lloc que tu desitges.

Espere la vostra resposta.

Carlos Cazador.

DIARI DE LECTURA.

CAPITOLS X-XI-XII-XII-XIV:

En els primers capítols d'aquesta primera part, tracten de tema guerrer en les que apareixen lluites entre moros i cristians. Tirant, com sempre, ix guanyant en totes les batalles per això se li anomena l'heroi. En aquesta part Tirant pareix tindre sentiments cap als cavallers dels enemics, ja que perdona la mort a molt d'ells, com per exemple a al Gran Caramany.

Per un altre costat, els últims capítols, tracta del tema més amorós. Ens adonem que el amor entre Carmesina i Tirant es un amor vertader ja que ell només es creu les coses si les veu. Un personatge que m'ha sorprès molt ha sigui la Viuda Reposada, que pareix que no tinga cap feina, sols embolicar l'assumpte, perquè aquesta pareix tindre uns pocs cels i es dedica a mentir. Aquest tipus de persones no em solen agradar molt.

DIARI DE TIRANT LO BLANC.

CAPITOLS VIII-IX:

Dos capitols de tema amorós generalment, en el que apareix un personatge molt destacat, anomenat Plaerdemavida. Aquest s'assabenta de tot el que ocorre al voltant seu. Ella dona un to d'erotisme en l'historia.

DIARI DE LECTURA.

CAPITOLS IV-V-VI-VII:

En aquest capítols, narra la guerra entre els cristians i els enemics, que eren els moros. Son guerres formades per molts cavallers, i en les quals moren també moltíssims d'aquests. Però Tirant que el l'heroi sempre ix victoriós.

El que més em crida l'atenció es la forma en que el narrador conta l'historia, perquè ho fa de manera emfàtica. Però al final es fa un poc pesat tanta guerra i sang.

DIARI DE LECTURA.

CAPITOLS I-II-III:

Pel que fa en aquest tres capítols, Tirant coneix a Carmesina i s'enamora d'ella però ell se'n te que anar a la guerra perque el rei rep una carta de l'emperador de Constantinoble demanant-li que enviara a Tirant cap a la seva terra per a ajuda-los.

Es molt curios la manera en que Tirant s'enamora tant ràpid de Carmesina, però també molt curiosa la forma de declarar-se a ella. Ell sembla molt llest i valent.