Cançò per a recordar.

Amparito

la filla del mestre

diuen que festeja

en un foraster.

I els diumenges ,

quan va a missa d'once

el novio darrere

li porta el catret.

I, com es tan xicoteta,

meneja el culet.

I com es tan xicoteta

meneja el culet.

Amparito
la filla del mestre
abans festejava
en un foraster.
I els diumenges ,
quan va a missa d'once
ningú va darrere

portant-li el catret.

I, com es tan xicoteta,
meneja el culet.

Amparito
la filla del mestre
ja no se'n recorda

d'aquell foraster.
el diumenges ,
quan va a missa d'once
un xicot del poble
li porta el catret.
I, com es tan xicoteta,
meneja el culet.

INFORMACIÓ:

ALMOGÀVER: era la denominació que reberen les unitats paramilitars en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la Corona d'Aragó i a la Corona de Castella durant el segle XIII. A la Corona de Castella la seva organització interna fou regulada i codificada pel rei Alfons X de Castella en les Siete Partidas.

El seu protagonisme històric l'aconseguiren un cop finalitzat el període de conquesta de les taifes islàmiques. Davant del problema per desmobilitzar-los i reintegrar-los a la vida civil, foren reclutats per formar la Companyia Catalana d'Orient i van participar en la Guerra de Sicília al servei del rei Frederic II de Sicília. En aquella època eren coneguts per la seva habilitat i agressivitat en la batalla. En terra enemiga, vivien del saqueig, però en temps de pau acostumaven a causar problemes saquejant la població pagesa.

ROGER DE FLOR: conegut pels catalans com a Roger de Flor; d'origen italo-germànic, va ser monjo templer i capità de una nau templera, vice-almirall de la flota de Sicília, almirall de la flota de Bizanci, i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient. Havent deixat l'Orde del Temple es convertí en mercenari de fortuna i lluità al mar a les ordres de Frederic II de Sicília. Finalitzada la Guerra de Sicília creà la Companyia Catalana d'Orient per servir a l'emperador bizantí i de la qual en fou comandant en cap fins que fou assassinat en un complot ordit per Xor Miquel Paleòleg, fill de l'emperador bizantíAndrònic II Paleòleg, i Girgon, comandant en cap de la Companyia de mercenaris alans.

LLETRA DE BATALLA.

Jo, Carlos Cazador Roig, heroi de cinc batalles a tota ultrança i fer un gran cavaller, a tu Sònio de Granpito, vullc desafiar-vos a una batalla a tota ultrança per jurar-li jo al meu amo la vostra mort o fer-te presoner, per voles guanyar-vos l'amor de la seva dona. Com a bon cavaller que sóc, jo un retarè a cavall, espasa, a terra o al mar, cos contra cos per poder guanyar-me el merescut. Si aquesta lletra de batalla es complex, jure portarli el vostre cap si fou mort o el vostre cos presoner al meu amo.

Ja que em considere un heroi en aquestes terres properes, un deixe decidir en dia, el lloc que tu desitges.

Espere la vostra resposta.

Carlos Cazador.

DIARI DE LECTURA.

CAPITOLS X-XI-XII-XII-XIV:

En els primers capítols d'aquesta primera part, tracten de tema guerrer en les que apareixen lluites entre moros i cristians. Tirant, com sempre, ix guanyant en totes les batalles per això se li anomena l'heroi. En aquesta part Tirant pareix tindre sentiments cap als cavallers dels enemics, ja que perdona la mort a molt d'ells, com per exemple a al Gran Caramany.

Per un altre costat, els últims capítols, tracta del tema més amorós. Ens adonem que el amor entre Carmesina i Tirant es un amor vertader ja que ell només es creu les coses si les veu. Un personatge que m'ha sorprès molt ha sigui la Viuda Reposada, que pareix que no tinga cap feina, sols embolicar l'assumpte, perquè aquesta pareix tindre uns pocs cels i es dedica a mentir. Aquest tipus de persones no em solen agradar molt.

DIARI DE TIRANT LO BLANC.

CAPITOLS VIII-IX:

Dos capitols de tema amorós generalment, en el que apareix un personatge molt destacat, anomenat Plaerdemavida. Aquest s'assabenta de tot el que ocorre al voltant seu. Ella dona un to d'erotisme en l'historia.

DIARI DE LECTURA.

CAPITOLS IV-V-VI-VII:

En aquest capítols, narra la guerra entre els cristians i els enemics, que eren els moros. Son guerres formades per molts cavallers, i en les quals moren també moltíssims d'aquests. Però Tirant que el l'heroi sempre ix victoriós.

El que més em crida l'atenció es la forma en que el narrador conta l'historia, perquè ho fa de manera emfàtica. Però al final es fa un poc pesat tanta guerra i sang.

DIARI DE LECTURA.

CAPITOLS I-II-III:

Pel que fa en aquest tres capítols, Tirant coneix a Carmesina i s'enamora d'ella però ell se'n te que anar a la guerra perque el rei rep una carta de l'emperador de Constantinoble demanant-li que enviara a Tirant cap a la seva terra per a ajuda-los.

Es molt curios la manera en que Tirant s'enamora tant ràpid de Carmesina, però també molt curiosa la forma de declarar-se a ella. Ell sembla molt llest i valent.