3r D'ESO

Quin any! Quin any! Quin curs més bo! Tenia a Lledó de tutora i erem uns 15 en classe, era una d'aquelles tan acollidores però en les que podies aprendre moltíssim. Aquell any vaig tindre prou sort ja que de companys malfaeners hi havien pocs però teniem a un noi que tenia un poc de retràs mental però intentarem comportar-nos el millor possible amb ell.

Aquest any vam fer una eixida amb Toni. Ens vam anar una setmana a Castella Lleó a visitar les ciutats de Salamanca, Segovia, Valladolid, etc. Fou una setmana de alt rendiment perquè no vam parar de caminar però ens ho vam passar molt bé.

En casa va arribar una criatura que li tinc molt d'apreci. Es el meu gos, aquell que em fa companyia quan estic sola. Quan tinc fret m'aprope a ell i em fa calentor. Va ser tot un canvi en casa! ma mare no volia gos però ara es com un fill més, va començar a aparéixer joguines per terra, etc.

Pel que fa en casa o millor dit amí però fora del tema de l'institut, vaig començar a tocar la dolçaina. Fou un esforç per amí perquè aquell instrument no el podia fer sonar de cap de les maneres fins que al pas del temps he anat progressant fins que he acabat tocat per pregons, trobades i aplecs.

En els deports, exactament en motociclisme vull destacar que el meu favorit, Rossi, encara que siga Italià m'encanta, va guanyar el mundial en Motogp amb 373 punts. En segon lloc va quedar Stoner i en tercer lloc Pedrosa.

2n D'ESO

Quin curs més bonic! Va ser un curs en que tot era mol senzill, estudiar per a que? Tot era molt més fàcil que ara. Però hi ha que destacar que fou un curs molt tranquil però a la vegada molt mogudet, ja que teniem uns company en classe que millor no parlar d'ells. Eren de lo pitjor!

Durant aquest any vam tenir una eixida a Alarcón en la que m'ho vaig passar com una xiqueta xicoteta! Van ser uns dies de tanta alegria i diversió que mai els oblidaré.

En casa no hi ha molt que destacar encara que vaig aconseguir el que jo volia, mon pare va voler comprar-se un cotxe, l'actual en aquests moments, i em preguntava sempre quin tenia que comprar-se i jo sempre li deia pare el de GPS i ell em deia no Carla, això per a que o vols? Però ho vaig aconseguir i en aquest moments ell no canviaria el cotxe per a res del món!

Com tota la meva família es del Madrid, m'agradaria posar alguna cosa bona ja que ara no esta en els millors moments. La temporada 2006-2007 el Real Madrid va guanyar la lliga al guanyar al Mallorca per 3-1. Aquesta lliga va ser la numero 30. Però apart de tot això també va ocórrer algo que va deixar petjada en l'equip. Roberto Carlos se n'anà de Real Madrid.

Cròniques de l'ESO

1er D'ESO

Qui anava a dir que arribaria el dia en que ens fariem majors i començariem a anar a l'institut! Aquell dia que molts desitjaven però que jo no volia que arribara. Era un dia de Septembre del 2005, el primer dia que em va torcar xafar aquells enormes edificis,però hi havia alguna cosa positiva i es que anava a tornar a veure als meus companys i a coneixer-ne de nous.

Només vam entrar al centre ens van fer anar a la sala d'usos múltiples i allí Inés ens va explicar com funcionaria tot durant el curs i ens va enviar a cada alumne amb el seu tutor.

En resum, va ser un curs en que tots ens vam fer amics, però sempre hi havia algun xicot que tenia que fer de les seves. Aquest del que parle era Alejandro, ell sempre anava a la seva, no mai calia fer els deures ni res. Tot era tan bonic en aquells temps!

En casa tot era molt bonic que com traia 10 i 11 en classe ma mare no tenia que estar damunt meva dient-me fes els deures.

Per el que fa en successos importants, el dia 8 d'octubre va tindre lloc un terremoto al nord-est d'Islamabad (Pakistan). Va ser una gran catàstrofe ja que va deixar 20.000 morts.

Cançò per a recordar.

Amparito

la filla del mestre

diuen que festeja

en un foraster.

I els diumenges ,

quan va a missa d'once

el novio darrere

li porta el catret.

I, com es tan xicoteta,

meneja el culet.

I com es tan xicoteta

meneja el culet.

Amparito
la filla del mestre
abans festejava
en un foraster.
I els diumenges ,
quan va a missa d'once
ningú va darrere

portant-li el catret.

I, com es tan xicoteta,
meneja el culet.

Amparito
la filla del mestre
ja no se'n recorda

d'aquell foraster.
el diumenges ,
quan va a missa d'once
un xicot del poble
li porta el catret.
I, com es tan xicoteta,
meneja el culet.

INFORMACIÓ:

ALMOGÀVER: era la denominació que reberen les unitats paramilitars en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la Corona d'Aragó i a la Corona de Castella durant el segle XIII. A la Corona de Castella la seva organització interna fou regulada i codificada pel rei Alfons X de Castella en les Siete Partidas.

El seu protagonisme històric l'aconseguiren un cop finalitzat el període de conquesta de les taifes islàmiques. Davant del problema per desmobilitzar-los i reintegrar-los a la vida civil, foren reclutats per formar la Companyia Catalana d'Orient i van participar en la Guerra de Sicília al servei del rei Frederic II de Sicília. En aquella època eren coneguts per la seva habilitat i agressivitat en la batalla. En terra enemiga, vivien del saqueig, però en temps de pau acostumaven a causar problemes saquejant la població pagesa.

ROGER DE FLOR: conegut pels catalans com a Roger de Flor; d'origen italo-germànic, va ser monjo templer i capità de una nau templera, vice-almirall de la flota de Sicília, almirall de la flota de Bizanci, i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient. Havent deixat l'Orde del Temple es convertí en mercenari de fortuna i lluità al mar a les ordres de Frederic II de Sicília. Finalitzada la Guerra de Sicília creà la Companyia Catalana d'Orient per servir a l'emperador bizantí i de la qual en fou comandant en cap fins que fou assassinat en un complot ordit per Xor Miquel Paleòleg, fill de l'emperador bizantíAndrònic II Paleòleg, i Girgon, comandant en cap de la Companyia de mercenaris alans.

LLETRA DE BATALLA.

Jo, Carlos Cazador Roig, heroi de cinc batalles a tota ultrança i fer un gran cavaller, a tu Sònio de Granpito, vullc desafiar-vos a una batalla a tota ultrança per jurar-li jo al meu amo la vostra mort o fer-te presoner, per voles guanyar-vos l'amor de la seva dona. Com a bon cavaller que sóc, jo un retarè a cavall, espasa, a terra o al mar, cos contra cos per poder guanyar-me el merescut. Si aquesta lletra de batalla es complex, jure portarli el vostre cap si fou mort o el vostre cos presoner al meu amo.

Ja que em considere un heroi en aquestes terres properes, un deixe decidir en dia, el lloc que tu desitges.

Espere la vostra resposta.

Carlos Cazador.

DIARI DE LECTURA.

CAPITOLS X-XI-XII-XII-XIV:

En els primers capítols d'aquesta primera part, tracten de tema guerrer en les que apareixen lluites entre moros i cristians. Tirant, com sempre, ix guanyant en totes les batalles per això se li anomena l'heroi. En aquesta part Tirant pareix tindre sentiments cap als cavallers dels enemics, ja que perdona la mort a molt d'ells, com per exemple a al Gran Caramany.

Per un altre costat, els últims capítols, tracta del tema més amorós. Ens adonem que el amor entre Carmesina i Tirant es un amor vertader ja que ell només es creu les coses si les veu. Un personatge que m'ha sorprès molt ha sigui la Viuda Reposada, que pareix que no tinga cap feina, sols embolicar l'assumpte, perquè aquesta pareix tindre uns pocs cels i es dedica a mentir. Aquest tipus de persones no em solen agradar molt.