RESUM DEL POEMA D'AUSIÀS MARCH.

Plors i desànim per aquella dona que ell estimava tant. March desitja la mort ja que ell esta cansat d'estimar a una muller que no pot aconseguir. Dona consells a tots aquells enamorats, dient que l'amor no es bo i per a saber que això es cert posa d'exemple a ell mateix. En l'últim vers del poema posa un senyal per a que la dona s'identifique, en aquest cas la crida "llir entre cards", que dona a entendre que entre totes les dones ella es la més bonica.

El poema te tres figures retòriques ben marcades que són la metàfora, la paradoxa i la personificació. Un exemple de la primera podria ser "ix de casa estrangera" que vol dir que es vol morir, per a la segona figura retòrica podria ser "jo deguig a tot home que·m crida, / prenent aquell qui fuig de ma rigor." que ens dona a entendre que qui es vol morir no mor i qui no vol morir mor, i finalment l'ultima figura es la personificació de la vida i la mort en les estrofes 2 i 3.

Els versos son d'art major, decasíl·lab i amb rima consonant masculina i femenina.

Per acabar el poema es un poc exagerat per totes aquelles barbaritats com per exemple March diu que es mor d'amor i no es coneix ningú que haja mort d'amor, aleshores algunes coses que dius son molt exagerades.

DESPRÉS DE LLEGIR.

2. Llegeix les definicions i indica a quins personatges fan referència:

-Un home valent amb les armes, sense por. Li agrada canter i tocar l'arpa. Es posa malalt i es ferit en algunes ocasions, i per sobre de tot, estima. TRISTANY.

-Filla del rei d'Irlanda, que sap llegir i escriure, sap música, jugar als escacs i té coneixements de medicina. És blanca, rossa i esvelta. Menteix sense vacil·lar. ISOLDA LA BLONDA.

-En alguns moments, perdona la seva dona i el seu nebot; en d'altres, actua d'una manera gairebé ferotge, sempre influenciat pels nobles de la seva cort. REI MARC.

-Cavaller bretó que estima Tristany com si fos un germà. KAHEDI.

-Esposa de Tristany que no suporta que ell estimi una altra dona. ISOLDA DE LES MANS BLANQUES.

3. Qui explica tota la història?

L'història l'explica un joglar.

4. En quina persona se'ns presenten els fets i des de quin punt de vista narratiu?

En tercera persona del singular i punt de vista extern

ABANÇ DE LLEGIR.

1. Per quin motiu li posen el nom de Tristany:Perquè, en néixer, la seva mare digué que havia vingut a la Terra amb tristesa.

2. Tristany lluita contra el Morholt d'Irlanda a l'illa de Sant Samsó, i surt de la batalla: Victoriós i greument ferit.

3. Isolda la Blonda, quan veu per primer cop Tristany:El guareix de les seves ferides.

4. El rei Marc decideix casar-se amb Isolda dels cabells d'or perquè:Una oreneta li porta un parell de cabells d'ella.

5. La mare d'Isolda prepara un filtre amorós perquè se'l begui la seva filla juntament amb el seu promès, el rei Marc. Com és que se l'acaba bevent amb Tristany: Perquè tant ella com Tristany estan assedegats i una serventa confon la poció amb un altre beuratge.

6. Què fa Brangiana per Isolda perquè el rei Marc no s'assabenti que la seva muller no és verge:Ocupa el lloc d'Isolda la nit de noces.

7. Però no és de la serventa de qui ha de tenir por Isolda, sinó dels deslleials. Què maquina Brangiana perquè els enamorats puguin trobar-se i no ser descoberts:Els busca un lloc rere el castell perquè es puguin veure.

8. On s'amaga el rei Marc una vegada ha estat avisat de l'encontre dels amants:Dalt del pi on es troben cada nit.

9. El nan Frocí i els deslleials continuen ordint plans contra els enamorats: fan posar farina entre el llit de Tristany i de la reina. Com es resol: Per les gotes de sang de la ferida que s'ha fet Tristany, que cauen a la farina

10. El rei Marc, irat i fora de si, ara no tindrà pietat per als amants i buscarà un càstig exemplar per a
ells. Quin és de tots aquests:Fa cremar Tristany i Isolda en una foguera davant tota la població de Tintagel

11. Com aconsegueix Tristany fugir d'ells:Es llança des d'una finestra al buit i el vent se l'emporta fins a una pedra evitant-li la mort.

12. El rei Marc, irat, lliura Isolda a uns llebrosos, però Tristany, sempre a l'aguait, els troba i: Agafa Isolda i fuig mentre Governal atueix el crani d'Ivany, el cap dels llebrosos.

13. El rei Marc, avisat per un forester, troba els amants dormint al bosc. Què fa llavors el rei Marc: Com que l'espasa de Tristany separava els dos cossos, la canvia per la seva, deixa els seus guants d'ermini, i canvia l'anell de maragdes que porta Isolda.

14. Quina és la reflexió d'Isolda quan s'adona que el rei Marc els ha descobert al bosc i ha posat un anell al seu dit: Que el rei els vol perdonar i que Tristany, per culpa seva, ha de viure com un fugitiu fora de la cort.

15. L'ermità Ogrí escriu una carta de part de Tristany per al rei Marc. Què fa quan la té:La passa al seu clergue perquè li llegeixi, ell no sap llegir.

16. Isolda torna al castell. Quan els dos enamorats s'acomiaden, què es regalen:Isolda li regala un anell de jaspi verd i Tristany, el seu gos Husdent.

17. Una vegada Isolda ha tornat al castell, els deslleials què pretenen que faci el rei amb ella:Que passi pel jurament dels ossos dels sants i la prova del ferro roent.

18. Com jura la seva innocència la reina Isolda:Agenollada davant els ossos dels sants i el rei Artús.

19. Tristany marxa de Tintagel cap a Gal·les. Què li diu Isolda quan marxa: Si veu l'anell que un dia ella li regalà, farà el que Tristany li demani.

20. Tristany, a Gal·les, ajuda el duc Gilany a desfer-se del gegant Urgan el Pelós. Quina recompensa vol per poder regalar a Isolda:Terres i cavalls.

21. Quina qualitat màgica té:El cascavell que porta fa oblidar les penes.

22. Tristany viatja durant dos anys per diferents reialmes i ducats fins que arriba a:Bretanya, allí es posa al servei del duc Hoel.

23. En haver vençut l'enemic, el duc ofereix a Tristany:La seva filla, Isolda de les Blanques Mans.

24. Però Tristany no oblida Isolda la Blonda, i, amb l'ajut del seu cunyat Kaherdí, arriba a Tintagel i es troba amb el senescal Dinàs. Què aconsella a Tristany: Que oblidi Isolda, que està sofrint molt, i que tingui pietat per ella.

25. Quan Dinàs intercedeix per Tristany, Isolda accepta l'encontre? Sí, perquè no ha oblidat la seva promesa.

26. Quina marca posa Tristany en el camí perquè Isolda s'adoni de la seva presència?Una branca d'avellaner amb lligabosc enllaçat.

27. Tristany vol tornar a veure la seva reina, no vol ni pot oblidar-la. Com es presenta al castell de Tintagel? Disfressat de boig.

28. Tristany passa uns dies amb la reina, però, tement que el descobreixin, marxa al seu país. Amb quina promesa?Si Tristany la necessita, Isolda hi anirà.

29. Ferit de mort, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda, la Blonda. Si torna amb ella, hissarà:29. Ferit de mort, demana a Kaherdí que vagi a buscar Isolda, la Blonda. Si torna amb ella, hissarà: La vela blanca.

30. Isolda la Blonda pressent la mort de Tristany i la seva pròpia quan: És al mar i es produeix una tempesta molt forta.

HE MORT PER TU!

Joan de Cervera, era un cavaller de Tolosa. Ell estava preparat en les armes.

Hi havia una terra on vivia una dona que es deia Na Mariola, vivia amb el seu marit Jordi de Castell Mosredó, aquet era molt ric, però molt brau i guerrer. Joan de Cervera estimava aqueixa dona i li escrivia cançons adreçades a ella. La dona que era mol jove, amb pell emblanquida, cabells rossos, llargs i rinxolats, estimava a Joan.

Un dia un llausenger es va adonar de que Joan li dedicava cançons a Mariola i aleshores va anar i ho va contar tot a Jordi, aquest tot gelós es va informar i s’assabentà que anava de debò.

Però un matí mentre Jordi passejava per les seves terres, va veure un xicot que anava cap al seu castell, ell sense pensar-ho bé es va dirigir cap a ell. En el moment que el va tenir davant no va cavil·lar i amb la fletxa li apunta al cor, i el va matar. Arribà l’hora de gitar-se a dormir i Mariola va obrir el llit per a posar-se a dintre i es trobà amb un gran disgust, estava el cadàver de Joan allí dins. El veure això ella no s’ho va pensa i es va llançar per la finestra al buit i es va matar.

text expositiu.

TROBAIRITZ.

La poesia trobadoresca era aquella escrita per els trobadors, amb un nivell de llengua vulgar anomenada occità. Aquesta poesia es va estendre per tota Europa durant els segles XII i XIII. Tenia una sèrie de característiques:

-El trobador la galanteja a la fi de aconseguir favors.

-La dama es anomenada “midons” de poeta i no es mostra accessible.

-El marit pareix com “gelós” ja que no tolera aquest joc galant, encara que s’assabenta per “els llausangers”.

-En l’ultima cobla el trobador posa un senyal, per a que la dona sàpiga que s’adreça a ella.

-Les relacions entre el trobador i la dama reprodueixen la relació de vassallatge entre el senyor i els seus súbdits, pròpia del feudalisme:la dama és el senyor i el trobador el seu vassall.

-El poeta passa, abans d’aconseguir el premi, per diverses etapes o esglaons, que el porten a una millora personal i moral: “fenhedor, pregador, entenedor, drutz”.

-Lliurament incondicional a l’amor és la condició que un bon trobador cortès ha de complir.

-La mètrica trobadoresca es molt estricta.

Es coneixen uns 350 trobadors de procedència social molt diversa, des d’alguns dels personatges més importants de la seva època, començant pel primer trobador conegut, Guillem IX d'Aquitània (1071-1127) al Papa Climent IV o el famós rei d'Anglaterra Ricard Cor de Lleó a altres personatges de la noblesa com el català Guerau de Cabrera, vescomte de Girona i Urgell; fins arribar a trobadors famosíssims d’origen humil, com era el cas de Marcabrú, que començà com a joglar. Hi ha pocs casos de trobadors que eren dones (trobairitz), sempre de la noblesa. Evidentment, per alguns trobadors la seva tasca literària, sovint escassa, era simplement un ornament de la seva personalitat, de vegades una arma política, en canvi per altres era una professió de la qual vivien. Malgrat aquestes diferències socials hi havia la tendència a considerar-se entre ells com a iguals per tal com compartien una mateixa activitat, encara que fos amb finalitats diferents; això no vol dir, és clar, que no fossin conscients del lloc que cadascun d’ells ocupava en la jerarquitzada societat de l’època. Tot i així, el fet de ser trobador suposava un prestigi que feia que se’ls permetés aconsellar grans senyors i gaudir d’una confiança que en altres circumstàncies no haurien tingut. L’ofici de trobador fou especialment ben considerat durant el segle XII, però ja al segle següent alguns trobadors es queixaven de la manca de prestigi que tenien, del fet que no eren acollits com anteriorment a totes les corts; la guerra contra els albigesos i la batalla de Muret suposà també un entrebanc important en la difusió del seu art, etc.

Les trobairitz van ser poetes occitanes del S. XII. Molt poques han estat estudiades o traduïdes.

Són conegudes Azalais de Porcairagues, Castellosa o la Comtessa de Dia, però sovint només apareixen citades en revistes molt especialitzades. El primer estudi llarg que s'ha fet sobre elles pertany a Magada Bogin.

Les trobairitz eren dones força agosarades que cantaven l’amor que sentien pels seus amants amb molt d’atreviment i cortesia. Dones que sabien de lletra i de música i competien amb els trobadors per ser bones "corteses", tot un exemple d’igualtat de sexes, a l’Edat Mitjana.

En l’actualitat l’amor no s’expressa com es feia en l’edat mitjana, perquè en aquells temps t’adreçaves mitjançant una poesia, però ara només es tracta de conèixer a aquella persona que t’atrau.

L'amor te infinites definicions, però es sol definir comun gran afecte cap a altres persones, encara que cadascú a l'amor li posa diferent nivell d'intensitat, aleshores dins d'aquests nivells esta l'amistat als amics, amor amb la família, estar enamorat d'algu etc.

Tots sabem que en el pas del temps aquest sentiment ha anat canviant. Tot i que depenent del tipus de persona a pogut canviar per a be o no, perquè ja sabem que abans l'amor era per que o deia el pare, es a dir, el pare de la xicona deia et tens que casar amb ell, i no podies dir que no. Més tard cadascú es casava quan volia i amb qui volia però no era el mateix sentiment que ara ja que abans solies anar a casa a buscar a la noia i enseguida se n'anaven i ara les coses han canviat molt.

La meva opinió seria que l'amor d'abans era més interessant que el d'ara però l'actual és més bonic, perquè pots tenir al teu costat a aquella persona que penses tindre tota la vida encara que després pot ser que se'n vaja.

Holaa!

Holaa amics! perfi tinc el bloc definitiu!