dissabte, 30 de gener del 2010

LLETRA DE BATALLA.

Jo, Carlos Cazador Roig, heroi de cinc batalles a tota ultrança i fer un gran cavaller, a tu Sònio de Granpito, vullc desafiar-vos a una batalla a tota ultrança per jurar-li jo al meu amo la vostra mort o fer-te presoner, per voles guanyar-vos l'amor de la seva dona. Com a bon cavaller que sóc, jo un retarè a cavall, espasa, a terra o al mar, cos contra cos per poder guanyar-me el merescut. Si aquesta lletra de batalla es complex, jure portarli el vostre cap si fou mort o el vostre cos presoner al meu amo.
Ja que em considere un heroi en aquestes terres properes, un deixe decidir en dia, el lloc que tu desitges.

Espere la vostra resposta.

Carlos Cazador.

dimecres, 27 de gener del 2010

DIARI DE LECTURA.


CAPITOLS X-XI-XII-XII-XIV:

En els primers capítols d'aquesta primera part, tracten de tema guerrer en les que apareixen lluites entre moros i cristians. Tirant, com sempre, ix guanyant en totes les batalles per això se li anomena l'heroi. En aquesta part Tirant pareix tindre sentiments cap als cavallers dels enemics, ja que perdona la mort a molt d'ells, com per exemple a al Gran Caramany.
Per un altre costat, els últims capítols, tracta del tema més amorós. Ens adonem que el amor entre Carmesina i Tirant es un amor vertader ja que ell només es creu les coses si les veu. Un personatge que m'ha sorprès molt ha sigui la Viuda Reposada, que pareix que no tinga cap feina, sols embolicar l'assumpte, perquè aquesta pareix tindre uns pocs cels i es dedica a mentir. Aquest tipus de persones no em solen agradar molt.

DIARI DE TIRANT LO BLANC.


CAPITOLS VIII-IX:


Dos capitols de tema amorós generalment, en el que apareix un personatge molt destacat, anomenat Plaerdemavida. Aquest s'assabenta de tot el que ocorre al voltant seu. Ella dona un to d'erotisme en l'historia.

dimarts, 26 de gener del 2010

DIARI DE LECTURA.


CAPITOLS IV-V-VI-VII:

En aquest capítols, narra la guerra entre els cristians i els enemics, que eren els moros. Son guerres formades per molts cavallers, i en les quals moren també moltíssims d'aquests. Però Tirant que el l'heroi sempre ix victoriós.

El que més em crida l'atenció es la forma en que el narrador conta l'historia, perquè ho fa de manera emfàtica. Però al final es fa un poc pesat tanta guerra i sang.

DIARI DE LECTURA.


CAPITOLS I-II-III:

Pel que fa en aquest tres capítols, Tirant coneix a Carmesina i s'enamora d'ella però ell se'n te que anar a la guerra perque el rei rep una carta de l'emperador de Constantinoble demanant-li que enviara a Tirant cap a la seva terra per a ajuda-los.

Es molt curios la manera en que Tirant s'enamora tant ràpid de Carmesina, però també molt curiosa la forma de declarar-se a ella. Ell sembla molt llest i valent.

dijous, 19 de novembre del 2009

RESUM DEL POEMA D'AUSIÀS MARCH.


Plors i desànim per aquella dona que ell estimava tant. March desitja la mort ja que ell esta cansat d'estimar a una muller que no pot aconseguir. Dona consells a tots aquells enamorats, dient que l'amor no es bo i per a saber que això es cert posa d'exemple a ell mateix. En l'últim vers del poema posa un senyal per a que la dona s'identifique, en aquest cas la crida "llir entre cards", que dona a entendre que entre totes les dones ella es la més bonica.
El poema te tres figures retòriques ben marcades que són la metàfora, la paradoxa i la personificació. Un exemple de la primera podria ser "ix de casa estrangera" que vol dir que es vol morir, per a la segona figura retòrica podria ser "jo deguig a tot home que·m crida, / prenent aquell qui fuig de ma rigor." que ens dona a entendre que qui es vol morir no mor i qui no vol morir mor, i finalment l'ultima figura es la personificació de la vida i la mort en les estrofes 2 i 3.
Els versos son d'art major, decasíl·lab i amb rima consonant masculina i femenina.
Per acabar el poema es un poc exagerat per totes aquelles barbaritats com per exemple March diu que es mor d'amor i no es coneix ningú que haja mort d'amor, aleshores algunes coses que dius son molt exagerades.

dimecres, 18 de novembre del 2009

DESPRÉS DE LLEGIR.

2. Llegeix les definicions i indica a quins personatges fan referència:

-Un home valent amb les armes, sense por. Li agrada canter i tocar l'arpa. Es posa malalt i es ferit en algunes ocasions, i per sobre de tot, estima. TRISTANY.

-Filla del rei d'Irlanda, que sap llegir i escriure, sap música, jugar als escacs i té coneixements de medicina. És blanca, rossa i esvelta. Menteix sense vacil·lar. ISOLDA LA BLONDA.

-En alguns moments, perdona la seva dona i el seu nebot; en d'altres, actua d'una manera gairebé ferotge, sempre influenciat pels nobles de la seva cort. REI MARC.

-Cavaller bretó que estima Tristany com si fos un germà. KAHEDI.

-Esposa de Tristany que no suporta que ell estimi una altra dona. ISOLDA DE LES MANS BLANQUES.


3. Qui explica tota la història?

L'història l'explica un joglar.



4. En quina persona se'ns presenten els fets i des de quin punt de vista narratiu?

En tercera persona del singular i punt de vista extern